La recentment aprovada Llei 1/2019, de 20 de febrer, de Secrets Empresarials incorpora la normativa europea per a la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no divulgats (secrets comercials), establint mesures contra la seva obtenció, utilització i revelació il·lícites. Vols saber com afecta la relació amb els treballadors?
Tot i que aquesta norma, no està pensada específicament per a protegir a l'empresari de possibles revelacions de secrets per part dels seus treballadors, sens dubte, també és d’aplicació en l’àmbit laboral.
Secret empresarial
Fins ara havia estat la jurisprudència qui havia anat establint què era un secret empresarial, però ara per primera vegada és la pròpia norma la que el defineix, establint que és secret empresarial: qualsevol informació o coneixement, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer, que reuneixi les següents condicions:
Que sigui secret, en el sentit que no sigui conegut de forma general per les persones pertanyents als cercles en què normalment s'utilitza el tipus d'informació o coneixement en qüestió, ni fàcilment accessible per les mateixes;
Que tingui un valor empresarial, ja sigui real o potencial, precisament pel fet de ser secret, i
Que hagi estat objecte de mesures raonables per part del seu titular per a mantenir-lo en secret.
Una primera diferència respecte al concepte anterior és que actualment la norma no exigeix que l'empresari “etiqueti” o manifesti expressament que determinada informació és secreta, sinó que aquest requisit queda inclòs en el concepte de que l’empresari ha d’haver adoptat mesures raonables per mantenir-lo en secret.
Per tant, entre les mesures possibles a adoptar per l’empresari per mantenir el secret, pot haver-hi l’etiquetatge de la informació com a confidencial, però també pot haver-n’hi d’altres. Entre aquestes mesures destaquem:
-la signatura d’acords de confidencialitat amb treballadors, socis, col·laboradors...
-la creació de polítiques i procediments per establir i documentar la protecció
-adoptar mesures físiques i electròniques per salvaguardar la confidencialitat i seguretat de la informació
-avaluar els riscos, adoptar mesures correctives i establir processos de millora contínua.
En segon lloc, destaquem que la nova Llei estableix expressament que la protecció dels secrets empresarials “no podrà servir per a justificar limitacions de l'ús de l’experiència i competències adquirides de forma honesta pels treballadors durant la carrera el normal transcurs de la seva carrera professional o d'informació que no reuneixi tots els requisits del secret empresarial, ni per a imposar en els contractes de treball restriccions no previstes legalment.”
Això significa tres coses:
Que la norma preveu expressament que els treballadors podran utilitzar allò après en el treball de forma honesta per a muntar la seva pròpia empresa o per aplicar-ho a altres empreses, sense que la llei de secret empresarial ho impedeixi. Per tant en aquest punt serà important diferenciar entre si es tracta d’habilitats i experiències adquirides pel treballador, entenent com a tals les habilitats i qualitats intrínseques adquirides individualment (skills and knowledge)– que SI podrà emportar-se – o bé d’ informació secreta –que el treballador NO podrà emportar-se. Aquestes habilitats o qualitats individuals del treballador són inseparables de la pròpia figura del treballador i són objecte de protecció dins del dret del treball de l’article 35 de la Constitució. Només es poden limitar mitjançant els coneguts clàusules i pactes de no concurrència postcontractual signats entre l’empresa i el treballador en qüestió.
Que mentre la revelació de secrets empresarials, podria ser de forma clara una infracció contractual molt greu del treballador, sancionable inclús amb l’acomiadament, la revelació d’altre tipus d’informació, podria ser considerada també transgressió de la bona fe contractual, però s’hauria de valorar que probablement la conducta no revestiria el mateix nivell de gravetat que la revelació d’informació considerada coma secret empresarial.
Que la norma expressament preveu que les obligacions de confidencialitat del treballador només poden venir imposades per llei, i que per tant, el fet que en els contractes de treball s’estableixin acords de confidencialitat, tenen només un efecte pedagògic o recordatori pel treballador, però que en cap cas li imposen més obligacions de que les que venen imposades per normativa.
Per últim, i tot que l’article 12 de la llei estableix que “Els litigis civils que puguin sorgir a l'empara de la present llei es coneixeran pels jutges i tribunals de l'ordre jurisdiccional civil i es resoldran en el judici que correspongui conforme a la Llei d'Enjudiciament Civil.”, si es tracta d’un litigi entre una empresa i un treballador o ex treballador, els tribunal competents seran els de l’ordre social.
Si vols més informació sobre secrets empresarials, pactes de confidencialitat o de no competència, no dubtis en contactar-nos.
Truca'ns.
Equip Pérez Sardà