El Tribunal Suprem canvia la doctrina en relació a les indemnitzacions per extinció de contracte d'alta direcció, establint en una recent sentència, que les indemnitzacions als alts directius per desistiment de l'empresari estan exemptes de l'IRPF fins a l'import de 7 dies per any de servei amb el límit de 6 mensualitats.
T'informem que el Tribunal Suprem (TS) ha dictat la sentència de 5 de novembre del 2019 en la qual canvia de doctrina en relació al tractament fiscal de la indemnització per extinció del contracte d'alta direcció. En casos d’extinció d’un contracte d'alta direcció per desistiment de l'empresari, la llei estableix que l’alt directiu té dret a una indemnització mínima obligatòria de 7 dies de salari per any de treball, i per tant, aquesta quantitat de la indemnització està exempta de tributació en l'IRPF.
Normativa i criteri doctrinal de la DGT
La normativa de l'IRPF estableix que estaran exemptes les indemnitzacions per acomiadament o cessament en la quantia establerta amb caràcter obligatori en l'Estatut dels Treballadors, o normes que el desenvolupen, sense que es pugui considerar com a tal l'establerta en un pacte o contracte.
D'altra banda, l'article 11 del Reial Decret 1382/1985, d'1 d'agost, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del personal d'alta direcció estableix que: "L'alt directiu tindrà dret a les indemnitzacions pactades en el contracte; si no hi ha pacte la indemnització serà equivalent a set dies del salari en metàl·lic per any de servei amb el límit de sis mensualitats".
Tradicionalment, la Direcció General de Tributs i els tribunals han entès que aquesta exempció no s’aplica en els cessaments d'alts directius, perquè tant les quanties de 7 dies per any (amb el límit de 6 mensualitats) com de 20 dies per any (amb el límit de 12 mesos) establertes en el Reial Decret 1382/1985 d'alta direcció per als casos de desistiment de l'empresari o acomiadament improcedent, respectivament, no constituïen uns mínims d'indemnització, ja que la norma preveu expressament que s'admet pacte en contra.
Doctrina del Tribunal Suprem
Fins ara, aplicant aquesta doctrina, el TS entenia que tota la indemnització d’un alt càrrec estava subjecte a IRPF, basant-se en el fet que el Reial Decret 1382/1985, d'1 d'agost, no estableix cap límit ni mínim ni màxim, perquè admetia pacte de caràcter obligatori i no necessàriament aquests mínims en les indemnitzacions.
Doncs bé ara, el TS en aquesta sentència, canvia de criteri i conclou ara que la indemnització estarà exempta en el cas del desistiment, ja que exigeix obligatòriament una indemnització mínima de 7 dies per any de servei amb el límit de 6 mensualitats.
Conclusió
Per al TS, la indemnització de 7 dies de salari per any de treball, amb el límit de 6 mensualitats, ha de ser considerada com a indemnització mínima obligatòria per als supòsits de desistiment de l'empresa d'un treballador d'alta direcció, fins i tot en els casos de pacte exprés que exclogui tota indemnització per cessament, atès que no és possible en aquests casos eliminar tota indemnització.
Sobre la base de l'anterior, el nou criteri és: en els supòsits d'extinció del contracte d'alta direcció per desistiment de l'empresari existeix el dret a una indemnització mínima obligatòria de 7 dies de salari per any de treball, amb el límit de 6 mensualitats i, per tant, aquesta quantia de la indemnització està exempta de tributació en l'IRPF.
Us podeu posar en contacte amb els nostres tècnics si teniu dubtes o voleu més informació.
PÉREZ SARDÀ
Àrea Fiscal