• Peréz Sardà Assessoria

L’impost de societats i la deduïbilitat dels interessos de demora

El Tribunal Suprem confirma la deduïbilitat dels interessos de demora en l'Impost sobre Societats



Benvolgut client i amic,


T'informem que en una recent sentència del 8 de febrer de 2020, el Tribunal Suprem ha fixat el criteri que els interessos de demora, ja siguin els que s'exigeixin en la liquidació practicada en un procediment de comprovació o els reportats per la suspensió de l'execució de l'acte administratiu impugnat, tenen la consideració de despesa fiscalment deduïble en l'impost sobre societats.


L'argumentació de l'Alt Tribunal, coincident amb la realitzada per la Direcció General de Tributs en la seva Resolució del passat 4 d'abril de 2016, és la següent:

  • La base imposable de l´impost de societats es calcula a partir del resultat comptable corregit, en determinats supòsits, amb els preceptes específics de la llei de l'impost.

  • Es consideren despeses no deduïbles les multes i les sancions, però els interessos de demora no tenen caràcter sancionador, sinó que només compensen a l'Administració per un retard en el cobrament.

  • La normativa també nega la deduïbilitat a donatius i liberalitats, però tampoc tenen aquest caràcter els interessos de demora, perquè el seu pagament no obeeix a un animus donandi.

  • I la Llei de l´Impost sobre Societats inclou entre les despeses no deduïbles les despeses d'actuacions contràries a l'ordenament jurídic, però els interessos de demora no es poden incloure en aquest concepte, perquè necessita delimitar-se, "evitant interpretacions expansives", i remet a actuacions com ara suborns i altres conductes similars. Per tant, els interessos de demora no obeeixen a un incompliment, sinó que s'abonen en compliment de la llei.

Així doncs, ja que la norma comptable considera als interessos de demora despeses financeres, tant els reportats en l'exercici -que es comptabilitzen en aquest apartat del compte de pèrdues i guanys- com els d'exercicis anteriors -que es comptabilitzen amb un càrrec a reserves- seran despesa fiscalment deduïble, encara que sotmesa als límits de les despeses financeres establertes en l'article 16 de la LIS.


I això mateix es pot dir dels interessos suspensius que s'exigeixen per retards en el pagament com a conseqüència de reclamacions i recursos, tant administratius com judicials.

Restem a la teva disposició per qualsevol dubte que tingueu al respecte. PÉREZ SARDÀ Àrea Fiscal







48 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo